Aquesta
setmana hem revisat els principals aspectes que cal tenir en compte a l`hora de
portar a terme una experiència TIC i diversos exemples del que podem fer a l’aula
amb les TIC.
En
primer lloc, les tres qüestions que com a docents haurem de tindre previstes si
volem desenvolupar a l’aula una experiència TIC, són com organitzarem l’aula (maquinari),
quins programes i aplicacions web utilitzarem (programari) i el més important, els
aspectes pedagògics a l’hora d’integrar les TIC a l’ensenyament.
En
quant a l’organització de l’aula, és a dir, la disposició física de les taules
i els ordinadors, és clar que la millor opció és la de l’aula d’informàtica mòbil, això és, que el centre dispose d’un
armari amb ordinadors portàtils o tabletes suficients per a tots els alumnes, a
l’abast del professor quan les necessite. D’aquesta manera, es podrà acoblar la
distribució de les taules a l’activitat concreta a realitzar.
Per a mi, la
millor distribució és en fileres perpendiculars a la taula del professor o en
forma de ferradura, per a facilitar-nos
l’accés als llocs de treball dels alumnes. També és una bona opció tenir a l’aula
un racó de l’ordinador, on els alumes
puguen treballar de manera individual o en petits grups.
Per
altra banda, hi ha diversos aspectes
pedagògics a tenir en compte a l’hora d’integrar les TIC a l’aula. Resulta clau
l’existència al centre educatiu d’un Pla d’Integració de les TIC i el seu
nivell d’implantació, és a dir, si les TIC s’empren de manera esporàdica o si
estan totalment integrades als processos d’ensenyament/ aprenentatge. També s`ha
de conèixer la competència digital tant del professorat com dels alumnes. Altres
qüestions pedagògiques importants, són la metodologia de treball, les
estratègies de participació, etc.
En
quant a la formació del professorat en noves tecnologies, o competència digital, el model TPACK ens
mostra els coneixements que ha de tindre el professorat per a integrar amb èxit
les noves tecnologies a l’aula. Es tracta de coneixements tecnològics, disciplinaris
i pedagògics i d’altres que resulten de les interseccions entre d’ells, fins
aplegar a la competència tecnològica- pedagògica- disciplinar, que inclou les
tres anteriors i es refereix a la capacitat del professor d’ensenyar els
continguts aplicant els mètodes pedagògics i les tecnologies apropiades.
Personalment,
com que no tinc experiència docent, la competència en la que sóc més competent,
n’és la disciplinar, però malgrat que conec els mètodes i processos d’ensenyament
i estic al dia en allò referent a noves tecnologies, és l’experiència docent la
que completarà la meua competència pedagògica i tecnològica, en definitiva, la
meua competència digital.
Per
últim, hem fet un recorregut per diverses experiències educatives amb les TIC,
tant al centre educatiu, com a l’aula.
Hem
vist alguns exemples d’aplicació del model
TIC-TAC, que és una orientació per a integrar les TIC al centre educatiu de
manera normalitzada.. Les TAC es poden entendre com una visió de les TIC des de
l’escola. Un d’ells es el “Pla TAC de l’Institut Pau Clarins”, on el Pla de
Millora del Centre, estableix les TAC com a eix principal per aconseguir els objectius
educatius, el “Projecte TIC de l’Institut Salvador Espriu”, que fa de l’ús d’un
programari lliure, envers el programari de pagament, la seua filosofia de
centre. També el “Projecte TIC de l’Institut Juan Manuel Zafra”, on volen
substituir les tabletes per netbooks i
fan servir els llibres digitals a tots els nivells educatius.
En
quant a les experiències d’aula,
n`hem vist moltes. Totes m’han agradat i les considere aprofitables per a la
meua experiència docent. Les que m’han resultat més creatives i motivadores,
sobretot per alumnes de Batxillerat o Cicles Formatius, són aquestes dos: En
primer lloc el “Projecte Viquilletra”,
una iniciativa del Departament d’Ensenyament de Catalunya. Es tracta de la
creació d’una enciclopèdia de personatges literaris catalans. L’experiència s’ha
fet amb alumnes de quart d’ESO i es pretén que amb la lectura d’un llibre, els
alumnes treballen totes les competències possibles, tant d’àmbit lingüístic com digital, social, autonomia personal,
aprendre a aprendre, etc. Cadascun dels alumnes penja a la plataforma la seua
ressenya en diversos formats i fent servir diferents eines com ara Prezi,
Glogster, Popplet, Padlet, fins i tot còmics i vídeos. S’avalua tant el producte final com l’organització
i col·laboració dels alumnes. La iniciativa es pot aplicar a altres
assignatures o inclús a projectes multidisciplinaris, creant una Wiki
col·lectiva.

La
segona contempla la utilització del Skype a l’aula, a una activitat en anglès anomenada
”The Mistery Skype Call”, on alumnes
de sisè han de localitzar la posició dels seus companys. Es creen dos grups,
cadascun a un aula diferent. Es comuniquen mitjançant Skype i fent preguntes
amb resposta “si” o “no”, han d’endevinar a quin país del món està l’altre
grup. Comença un grup, i quan la resposta és “no”, el torn passa a l’altre. Com
a ferramenta també es fa servir el GeoMaps. Sols hi ha que veure l’expressió
dels alumnes quan encerten o erren preguntes i l’emoció de l’equip guanyador,
per adonar-se’n del motivador que l’activitat pot ser per a d’ells. Aquesta experiència
m’ha fet pensar altres maneres d’utilitzar l’Skype a les classes. Es poden fer
projectes col·laboratius entre classes del mateix centre o d’un altre o
connexions individuals amb alumnes d’altres països. També l’Skype pot ser una
ferramenta per a comunicar-nos a classe amb persones de distints àmbits
laborals que ens poden explicar aspectes de la seua professió.

Per
cert, molt divertits els vídeos dels alumnes de Magisteri. Creativitat al
poder!
Ja per
acabar, he vist l’apartat, “Per a saber-ne més”. A la web “Experiències”, trobem projectes TIC interessants que ens poden
servir de guia al nostre centre. I al Diari d’Educació “Bits d’educació”, hi ha blogs de recursos educatius, projectes,
notícies... Entre elles n’he trobat una amb este títol: “Sis escoles demostren que l’ús del mòbil a l’aula és possible”. Es
fan servir eines com el “Geocaching”(recerca
d’objectes amagats mitjançant GPS) o “Gamificació”(introducció
de jocs a l’educació). Es conta una experiència on estudiants del cicle
formatiu d’informàtica, fan una aplicació casolana del joc “Trivial Pursuit” per als seus companys de Batxillerat, que la fan
servir com a cloenda dels temes, per a jugar entre ells o per a repassar
continguts.